txame
El van néixer a Barcelona l'any 75. La resta, poc o molt, ho ha escollit ell. Viure a Caldes de Montbui, treballar de jardiner i fer música, per exemple. Porta prou anys cantant com per poder afirmar amb rotunditat que escriure cançons, i després explicar-les, està molt bé. Això prova de fer cada vegada que puja a un escenari: explicar –amb la veu, la música i l'actitud– trossos d'històries, ensopegades, estavellaments, vivències. Amb la mirada en la quotidianitat, en les petites coses, que és una forma ben estranya d'anomenar-les grans. Honest, radical, íntim i visceral, si volgués transmetre algun missatge utilitzaria un telèfon. No és el cas. El que vol és emocionar, sacsejar, compartir una forma d'entendre –o no entendre gens– les coses que passen. Per això és cantautor. El poeta diu que la vida no alliçona per la seva brevetat ni dissort; només alliçona el seu absurd. Potser també és cantautor per combatre aquest contrasentit. Després de disfrutar i sobreviure al punk, ara fa pop-convençut.
2010
Bigues i Riells (Vallès Oriental)
Txame
Veu
5/8/1975
Quim Coll
Piano
25/6/1965
Jordi Pahissa
Guitarra acústica
8/6/1962
Enric Lopez
Bateria i Percussions
22/5/1967
Ferran Esteve
Guitarres
31/5/1977
Jordi Diez
Baix, violí, mandola i bouzuki
7/2/1959
Txame - Bufa
Txame - Cridant
Txame - Somiarem
