Strahovski neix del no res, i és on arrivarà. Una casualitat, una melodia mal xiuxiuejada, es va convertir en tres cançons, fetes per algú a qui mai se li havia acudit fer cançons. I es nota, això últim. Però com una part del duet ha estat sempre un fan i seguidor del Sona9, l'altre s'ha deixat arrastrar a fer públiques aquestes cançonetes, obres d'un nivell tal que en temps dels artistes renaixentistes ens haguessin cremat a la foguera.
A banda d'això, som de les rodalies de Barcelona, inclosa, i el nostre estil és... ¿quin és el nostre estil? Vés a saber, algún conegut ens ha dit que les cançons semblen de grups diferents. ¡Com si les persones amb transtorns de personalitat no poguessim fer música! Bé, diguem-li pop semi-electrònic disonant (que no, c******, que no desafinem, que és així) i al·lèrgic, perque convocar el concurs a la primavera és una discriminació cap als cantants amb al·lèrgia estacional. Bé, això al menys ens dona una excusa. Si a algú li agrada i ho entèn estarem contents. I si no també, ja que fa dos mesos no teniem ni idea que podiem fer música. De pas, agrairiem també que algú ens interpretès el que volem dir a la lletra de "Corprès i garratibat".