Coriolà
Coriolà és fill del foc, de les flames. És el que queda després del gran incendi. Coriolà és pop i folk però també rock, és un murmur però també un crit desafinat, amb estil i personalitat, és una balada que resulta no ser una balada, és un lirisme contundent. És el seny i la rauxa, una carícia i una esgarrepada. Coriolà cabalca a lloms d’un caball que de vegades es desboca. Coriolà és un toc de verí, una cara a les cendres, una espurna obscura.
2011
Premià de Mar (Maresme)
Carles Chacón
Guitarra, teclats, mandolina, veus
24/12/1982
MIkel Oró
Bateria
25/11/1983
Xavier Oró
Baix, mandolina, guitarres
27/11/1967
Coriolà - El so que fan les flames

Coriolà - Fills del foc

Coriolà - Vent i ganivet

Coriolà - El soroll dels timbals