Sam Destral
Sam Destral, cantautor indie, folk i experimental, molt proper al moviment-estil antifolk. Les seves influències comencen amb en Bob Dylan, i passen per na Joni Mitchell, na Kate Bush, en Tom Waits, en Nick Cave, bandes alemanyes experimentals com són Can, Neu! (amb el signe d'exclamació, sí, sí) o Faust, així com els més recents Einstürzende Neubauten, i també artistes de la talla d'en Sisa, i el gran Quimi Portet, ídol del cantautor, del qual algun dia se'n vol fer amic, d'aquells que van a prendre junts patates braves a bars baratets. Pel que fa a les líriques, Sam Destral beu molt de Salvat-Papasseit, d'alguna cosa de l'Espriu (com el Cementiri de Sinera) i un senyor que està de moda, tot i que no tant com hauria, Francesc Pujols ("me vaig voler suïcidar [...] però em vaig recordar de que dia vindrà en què diré: ditxosos aquells temps en què et volies suïcidar", si això no és poesia, no sé que deu ser-ho). Els seus experiments, enregistrats des de casa, autoeditats i tot això es poden descarregar gratuïtament a través del seu blog. Aquest 2012 s’ha proposat llençar un EP cada mes, descarregable i escoltable en el seu Bandcamp. El projecte s'anomena "Els 12 cops de destral". És autor de “L’home que va matar l’home que treballava fent de gos” (disponible a http://samdestral.bandcamp.com/track/lhome-que-va-matar-lhome-que-treballava-fent-de-gos i que no pot presentar al concurs perquè supera els 6MB i li sap molt greu comprimir-la excessivament).
2009
Gandesa (Terra Alta)
Samuel López Rodríguez
Guitarres, veus, harmònica, teclats, efectes, destral, etc
10/10/1989
Sam Destral - Noia freda
Sam Destral - Hivern
Sam Destral - Fugirem
Sam Destral - Ella està morta
Sam Destral - Vull
Sam Destral - Oració (a Francesc Pujols)
Sam Destral - Món
Sam Destral - En alguns racons de món encara hi ha esperança (Salutacions, Sarai)
Sam Destral - Ven-me