Gerard Civat i els Civets
És en una nit d’hivern de 2010 al bar Switch de Gràcia, durant un concert de Doble Pletina, quan a Gerard Civat li presenten a Víctor Antolín, el baixista d’Evripidis & His Tragedies. Es parla de Supertramp, dels Beatles, de la música en català, de la música britànica dels 70 i el seus concerts en directe, de gravacions en estudi i d’instruments, i es plantegen projectes futurs i inquietuds particulars.
Gerard Civat fa molt temps que va aparcar el grup musical DeNit, però aquest projecte sempre ha estat en un coma latent. Per altra banda, en Víctor coneix un bateria, Daniel Adell, amb el que ha estat tocant durant molt temps i, tot i que està pendent d’entrar a tocar amb Salónica, seria algú interessant per tenir en compte.
De mica en mica, Gerard Civat al piano i la veu principal, i els Civets (en Daniel a la bateria i en Víctor al baix) maduren els arranjaments d’unes cançons, amb forta presència del piano rítmic, que van des de les balades més dolces fins al rock més estripat, passant pel swing, el vals i la cançó d’autor, desgranant minut a minut, el conjunt de les cinc cançons que es presenten en el EP “Grans Èxits de Gerard Civat i els Civets” (2011). El record del Sona 9 de 2002 al Razzmatazz i al festival de l’Acampada Jove d’Arbúcies també al 2002, el concurs Gamarock de 2003 a la sala Luz de Gas, al D.O. de Tarragona al 2004 i els diversos concerts a la sala Rulot de Barcelona, la Vaqueria de Tarragona i les festes de Flix, es barreja amb les melodies i lletres més iròniques de nova fornada.
2010
Barcelona (Barcelonès)
Gerard Civat
Piano i veu
1/5/1972
Víctor Antolín
Baix i veus
13/8/1976
Daniel Adell
Bateria i veus
21/4/1975
Gerard Civat - No hi ha motius
Gerard Civat - Ella és tan puta
Gerard Civat - Un Altre Món
Gerard Civat - Lluny
Gerard Civat - Ara és moment de dir adéu
