Hi ha qui afirma que els sulfitos són les sals de l’àcid sulfurós. En nomenclatura
química, vindria a ser una fórmula del tipus H2SOTA3. Expliquen que es formen
al posar en contacte l’òxid de sofre amb dissolucions alcalines... Podríem
seguir per aquí, però us asseguro que la nostra explicació és molt més senzilla:
Els Sulfitos som senzillament l’únic grup de música que s’anuncia a totes les
ampolles de vi.
Nadal del 2009. Després d’un sopar amb una sobretaula mooolt llarga, tres
amics de tota la vida que ja ronden la trentena decideixen formar un grup. Són
l’Albert Fontanella, en Joan Miquel i en Franc Lluis. S’han passat mitja vida
anant a concerts i comprant discos, i tenen ganes de fer el salt a "l’altra banda".
Encara no saben ben bé el que tocaran ni per quin estil es decantaran. Però no
dubten gens sobre el nom que triaran: Sulfitos. És el que llegeixen a totes les
ampolles que hi ha al damunt de la taula. Es converteixen així en el primer grup
de la història de la música que s’anuncia a totes les ampolles de vi!
Juliol del 2010. Primer concert. Un repertori amb sis cançons i
moltes ganes de fer que la gent s’ho passi bé. Entre el públic d’aquell dia, en
Toni Solà. Es queda tan frapat amb el "rollito sulfito" que es converteix en el
seu baixista. Amb el temps, la Sònia Casanovas s'incopora definitivament com a violinista i corista.
Novembre del 2011. Ja del tot llançats, i amb un repertori que s’ha anat
perfilant després de tocar a escenaris de Breda, Hostalric, Sant Celoni,
Barcelona, Cardedeu i Sant Esteve de Palautordera... Els Sulfitos decideixen
gravar un disc. “Podria semblar il·lògic...” s’enregistra als Bird with Vertigo
Studios d’en Roger Gascon, compta amb el disseny i la maquetació de la Irene
Mercader i Giró, i surt a la llum el 31 de gener del 2012. L’any nou, a més, porta
un nou Sulfito a la banda, en Francesc Cruz, que aporta molt de talent i abaixa
sensiblement la mitjana d’edat de la banda.