Barreja d'intimitat i reivindicació sota el sedàs del refinament i la suggestió, on traspuen un conjunt de vivències i experiències humanes que connecten amb l’home contemporani.
Un bon exemple d’aquesta fusió íntima i social és la cançó que dóna nom al disc, Desmentides, una invitació a desemmascarar les mentides personals i col·lectives; les fal·làcies de la societat trasllueixen sota una lletra punyent i uns compassos musicals delicats.
No obstant això, la denúncia social no és el fonament del disc, tot i que la sinceritat i l’actualitat de les lletres no deixen indiferent a qui les escolta, com és el cas de les cançons Falses promeses, Temps de lluita, El meu futur o Invisibles. Aquests temes s’equilibren amb d’altres cançons on emergeix la part més personal del cantautor que, en un exercici de despullament, no dubta de mostrar el seu món interior. Cançons com ara Carícies, El silenci de la nit o Algun lloc, evidencien allò que és estimat, les palpitacions creatives i vitals d’en Toni Marbà, els racons de les llàgrimes silenciades i el gaudi amorós.