Sarramangu
Sarramangu neix a Molins de Rei el juliol del 2010, per passar bones estones i per donar formes folk i pop a composicions d’en Pep Fernández i en Nacho Carrasco. El bateria Roger B. Martín i el guitarra solista Víctor Sánchez completen el grup i durant aquests darrers anys es dediquen a combinar les actuacions en directe i la creació de noves composicions. El 2015, ens presenten els seu primer disc, un EP de 7 cançons on resumeixen aquesta primera etapa. A més, incorporen a la formació al Gerard Capdevila com a baixista i també com a co-productor de les cançons d’aquest treball. El disc té un vessant cinèfil i musical quan explora els films de John Ford a L’home Tranquil, cançó que inspira la portada, o amb el tema que obre la sessió, A un concert d’en Lou Reed, on ret un involuntari homenatge que repassa l’univers delmúsic de Nova York (mort el passat 2014), a partir d’una relació sentimental força naïf. Però aquest treball de Sarramangu és, sobretot, un seguit de contes quotidians,més o menys inversemblants que tracten els sentiments de manera natural i un punt irònica. Surt el Sol, Rutina, o Me’n torno a Barcelona, en són un bon exemple. Destaquen també el viatge interior de El dia no pot ser Blau i la versió adaptada al català (especialitat del grup en directe) del ja clàssic de Blur, Tendre, amb un cor de Gospel inclòs. Així doncs, Sarramangu, sense cap gran pretensió, vol explicar-vos a la seva manera històries en clau folk i pop, bevent d’influències dels anys 60 o el brit-pop dels 90, però des de Molins de Rei, al 2015 i en català.
2010
Molins de Rei (Baix Llobregat)
Pep Fernandez
Veu principal i guitarra
17/4/1973
Victor Sanchez
Guitarra solista
11/10/1977
Roger B. Martin
Bateria i veus
10/1/1982
Gerard Capdevila
Baix
11/1/1981
Sarramangu - A un concert d'en Lou Reed
Sarramangu - Surt el sol
Sarramangu - Me'n torno a Barcelona
Sarramangu - El dia no pot ser blau
Surt el sol (directe)