Panda
L’herba que creix a l’obaga. I el més baixet dels menuts. I en Joan, que sempre la caga. I tots els teus plans de futur. I el sud i els vençuts i els que tot ho han perdut. Les beates, les putes i l’humor sorrut. I els tímids, i els homes que no són d’acció. I les bèsties com tu, en perill d’extinció... També hi tenen dret a sentir-se estimats. A la oportunitat d’engegar-ho tot a la santíssima merda i tornar a començar, i aquest cop encertar-la. O tornar-la a cagar. Tant se val. No hi ha jutges que valguin al plet de les teves opcions. El ridícul i l’èxit, la mediocritat, són invents folls. Fem cançons i sons similars des de 2012.
2012
Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
Cesc
Veu i guitarra rítmica
11/4/1983
Enric
Guitarra solista
20/9/1983
Oriol
Bateria
15/6/1983
Jordi
Baix
1/1/1982
Torres
Teclats
23/1/1983
Panda - Plou

Panda - L'Herba

Panda - La Veu