L’herba que creix a l’obaga. I el més baixet dels menuts. I en Joan, que sempre la caga. I tots els teus plans de futur.
I el sud i els vençuts i els que tot ho han perdut. Les beates, les putes i l’humor sorrut. I els tímids, i els homes que no són d’acció. I les bèsties com tu, en perill d’extinció... També hi tenen dret a sentir-se estimats. A la oportunitat d’engegar-ho tot a la santíssima merda i tornar a començar, i aquest cop encertar-la. O tornar-la a cagar. Tant se val. No hi ha jutges que valguin al plet de les teves opcions.
El ridícul i l’èxit, la mediocritat, són invents folls.
Fem cançons i sons similars des de 2012.