Marina Miralles
Filòloga escorpina del noranta-dos. M’agradaria tenir un ull de cada color, com el David Bowie. Entenc la música com a poesia, i la poesia com a música. I la música i la poesia, com a refugi, com a recer, com a casa. Les cançons m’escarboten, m’ixen, a borbolls, a batzegades. No sé cantar, no tinc cap tècnica, però m’agrada fer-ho i afino prou. El que sóc és pianista, i també toco una micona la guitarra.
Persegueixo molts passos i consumeixo amb delit moltes coses. Ara persegueixo el pas d’ensenyar les cançons que faig. No les ensenyo mai, no les ha sentit mai ningú. Si faig algun bolo, toco versions. Però ja en tinc prou, tinc ganes de sortir de l’ou. Neixo ara, m’estan covant. I faig poesia.
2018
Granollers (Vallès Oriental)
Marina Miralles Mestre
Veu / Piano / Guitarra acústica
26/10/1992
Toni Miralles Mestre
Guitarra elèctrica / Baix / Bateria
19/6/2002
Marina Miralles - No abandonis una dona a Roma
Marina Miralles - Miro
Marina Miralles - A punt
