Diu la llegenda que quatre joves somiadors es troben una nit a l’Heliogàbal. Entre la multitud, al fons del bar, tot just a la petita terrassa, hi ha una persona amb aparença oriental vestida de forma extravagant. En un impuls de voler conèixer aquesta persona, Jordi i Josep s’apropen a poc a poc per tal de poder entaular conversa. Mentrestant, Eduard i Yon, copa en mà, contemplen l’escena prudentment a certa distància. La curiositat, però, els empeny en uns segons a apropar-se a ells. Just en aquell moment, l’home els mira fixament als ulls, es fica la mà a l’interior de la butxaca de l’abric i abans de sortir del bar els entrega un antic pergamí. En aquest moment Jordi, Josep, Eduard i Yon se n’adonen que tenen a les seves mans una missió important: “Sou els escollits per continuar el meu llegat. Formeu un grup de música, trobeu els meus 47 coets, lligueu-los a una cadira, enceneu-los, enlaireu-vos i compartiu les vostres cançons amb tot l’univers”.