Oscil·lant entre el pop metafísic i el power pop, el projecte en solitari de Nil Nadal explora la cruesa de l'experiència, la possibilitat social de la música, els usos estètics de les cites intertextuals i els clarobscurs de la quotidianitat obrera. Amb un primer disc editat per La Nada Colectiva, el també membre de Filles Europees busca eixamplar els límits de la cançó d'autor com a gènere i acostar-se a l'estil fosc de Nick Cave, Miquel Serra o The Microphones, tot buscant construir la cruïlla entre la particularitat nacional i la tradició lo-fi nordamericana amb la qual dialoga. Tanmateix, la malencolia també deixa moments per una dèbil força esperançadora; hi ha lloc per un vitalisme sorprenent, fins i tot, humorísitc, que trencarà amb la lògica dels afectes als quals hom es podria haver acostumat.