Sèrdica és el nom romà de la capital de Bulgària, Sofia, on vaig començar a fer les cançons del primer àlbum "Un cingle molt alt”. Allà hi vivia la meva parella i portàvem una relació a distància. Aquella ciutat em transmetia una pau molt especial i allà vaig començar a pensar les primeres melodies. Un dia però vaig saber que no hi tornaria més. Ella m’havia trucat havent dinat per dir-me que havia conegut a una altra persona i que aquí acabava allò nostre després de 6 anys. Vaig entrar en una profunda tristesa i no va ser fins al vespre que vaig obligar-me a recordar els millors moments de la relació per sortir d’una foscor que no havia experimentat mai. Aquella nit va sortir de dalt a baix la cançó “Tarda d’estiu”, que feia un repàs de tot allò que vaig sentir el dia que ens vam conèixer.
Aquest procés em va fer sentir millor, i a partir d'aquí vaig anar escrivint cançons fins que l'any passat vaig decidir retrobar-me amb dos companys de l’ESMUC, en Marcel Torres i Aleix Burguès, amb els qui havia coincidit cursant el grau de guitarra clàssica, i sumant el meu germà Carles Girbau al projecte vam preparar i gravar una selecció de les cançons que havia anat fent. Jo sóc en Pere Girbau, i canto i toco la guitarra acústica.
Sèrdica està compost per veu, dues guitarres acústiques, baix, violoncel i percussió, amb una paleta sonora que transmet una sensació d’espai rural tranquil, amb un toc de nostàlgia sempre present.