L’objectiu principal de Malva de Runa consisteix en la voluntat de recuperar la tradició i fusionar-la amb els diferents estils actuals per donar a aquesta tradició un so més fresc i adaptat sense adulterar-ne l’essència.
La frase de l’escriptor català J.V. Foix resumeix perfectament aquesta voluntat de la banda: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. Així doncs, sense deixar de costat la tradició, el grup vol explorar nous camins a partir dels recursos i la realitat del present, és a dir, hi ha l’interès de conservar la tradició, però alhora no deixar que anul·li el present i viceversa.
El nom de Malva de Runa segueix aquesta idea: la malva de runa és un tipus de malva que neix a les runes. Així doncs, de la brutícia, de les runes d’alguna cosa destruïda, del rebuig, en neix una vida amb forma de flor. De la mateixa manera ocorre amb totes aquelles restes del passat que s’han perdut amb el temps, aquells castells i d’altres construccions antigues, mites, llegendes i històries que amb el temps s’han anat esfondrant però que és necessari de recordar perquè darrere d’aquestes runes existeix una vida, una essència que ha anat construint poc a poc la nostra concepció del present i del món actual.
El repertori amb què compta Malva de Runa consta de cançons de composició pròpia i d’adaptacions de peces populars i tradicionals. Pel que fa a les cançons de composició pròpia, la temàtica que tracten abraça tot un conjunt de continguts de la història del poble català: mitologia, rondalles, tradicions, personatges, costums, contes, paisatges... En aquest sentit, cada cançó es converteix en una peça narrativa musicada en què cada instrument exerceix un paper melòdic dins l’argument.