La formació del Vallès Oriental, Batak, està presentant el seu primer disc, “Casa
Vella”, on mostra tota la força de la seva música, que barreja bases rock amb melodies pròpies dels sons d’arrel tradicional. “Casa Vella” passeja pel folk però també pel reggae (“La modista”), l’ska(“Somnis de Banyera”), i fins i tot incorpora elements
del tango (“Son d’Amor”). I tot plegat amb l’ajuda de la sonoritat inconfusible de l’acordió diatònic,omnipresent en totes les composicions de la banda
vallesana. I és precisament l’acordió diatònic el
que fa irresistible el so dels Batak, el que acaba
de donar personalitat al ritme endimoniat que
generen instruments tant rockers com la guitarra,
el baix i la bateria.
Pol i Mar Aumedes, ànimes del grup, són germans
i canten junts des de petits. De fet, la majoria dels
temes que inclou “Casa Vella” estan cantats a dues
veus, creant una polifonia perfecta que acompanya
les tonades alegres i festives dels Batak. En Pol
toca l’acordió i construeix les melodies folk. La Mar
hi aporta la seva veu plena de personalitat i l’energia
necessària perquè el conjunt funcioni com una
piconadora.
Perquè si una cosa caracteritza el Batak és
l’energia. Són energia pura. La supuren per tots
els porus de la pell. I això es nota sobretot en el
directe. La Mar no para de saltar i ballar i la resta
de components couen les cançons a foc viu.
“Trencant” és ritme pur i “Batak” és exultant i joiosa.
I tot plegat amanit per unes lletres fresques i vives,
que utilitzen la ironia i la imaginació per tractar des
d’una lupa optimista temes clàssics com l’amor,
les relacions i la denúncia social.
Les bases rockeres de Batak són obra de Carles
Ceacero (baix), Jordi López (guitarra i lap steel) i
Antonio Escañuela (bateria). Amb ells, els germans
Aumedes han trobat finalment el so i la solidesa
que estaven buscant des del 2004.