LA COMPANYIA MINIMíssimA és un projecte que neix amb la intenció de treballar la música tradicional, les composicions pròpies i les múltiples possibilitats intermitges en la difusa frontera de la música no escrita. Es proposa un concert de més-que-petit format. Un concert minimíssim.
Un sol músic amb diversos instruments. Violí, acordió diatònic, o concertina, acompanyats d’un shruti peti (acordió indi accionat amb el peu).
Melodies antigues i melodies noves, amb predilecció pels bordons i subrallant la pulsació amb els peus per buscar la creació d’entorns sonors favorables a la introspecció i a la poesia.
Es tracta d’un petit(-íssim) espectacle que pretén fugir dels estereotips de la música tradicional i permetre un petit espai per a la creació d’una cosa senzilla, personal i emotiva. Que permeti asseure’s a escoltar, fins i tot tancar els ulls i imaginar.
Part del repertori són cançons tradicionals , catalanes o no, cantades en la llengua original. Arranjades de forma minimalista i contaminades de diferents maneres.
D’altres són de composició pròpia però inevitablement impregnades de components tradicionals, ja siguin lletres o melodies. També s’hi inclouen poemes de poetes actuals com Pep Divins o David Vila i Ros.
En definitiva, no es té cap intenció de separar el que és tradicional i el que no, perquè s’entén com a repertori viu i subjecte al canvi.
Actualment LA COMPANYIA MINIMíssimA es troba en el procés de creació del seu primer CD “13 barricades”, 13 cançons constitueixen el treball. Es proposen com a 13 refugis però també s’entén el disc en el seu conjunt com un acte de resistència poètica, una reivindicació de la tendresa com a element valuós i necessari, sens dubte revolucionari.
El disc inclou la participació de músics de diferents procedències i es desenvoluparan els temes en forma de duet.