Mar Grimalt (Felanitx, 1996) engronsa les cordes de la guitarra per mirar d’empetitir els neguits i consolar les pors. Recentment ha descobert la percussió ibèria com una altra eina d'expressió, que li permet donar una dimensió diferent a la seva música i, fins i tot, a les paraules escrites per altres poetes, com és el cas de Miquel Bauçà o Maria Mercè Marçal. Emmirallada per veus com la de na Maria del Mar Bonet, na Silvia Pérez Cruz i na Maria Arnal, i per la música d’artistes llatinoamericanes com La Lá i Perotá Chingó, es troba en ple descobriment de la percussió ibèrica i en plena recerca del seu jo sonor, obert a la mutació, l’experimentació i el joc, però encaminat a crear una atmosfera propera, càlida, fràgil i embolcant.