Des(A)nuda
Així es manifesta el títol del primer àlbum de l’artista, on amb la veu ens transporta, des de l’autenticitat i sensibilitat a diversos paisatges sonors. Amaiah ha anat consolidant i teixint la seva pròpia identitat sonora a través del temps, dels viatges, de les cultures i en la mescla... cap a un renéixer del concepte de la Dona Salvatge, exploradora.
Sorprèn el format de la banda, poc convencional.
Violoncel, violí, percussió, bateria, guitarres elèctriques i clàssiques,
i veu. Sortint un so de corda fregada en tots dos instruments clàssics, violí i violoncel, ens porten a un enlairament melòdic de les lletres. Al costat d’això, una base rítmica que ho acull en la terra amb la presència d’instruments tradicionals com el pandero quadrat, udu, pandeiro o djembe, entre altres. A l’antítesi de la sonoritat tradicional, apareixen guitarres elèctriques menys convencionals com el pedal steel. Es caracteritza en la llibertat de la interpretació i el gust per la fusió i música d’arrel.
La seva composició a guitarra i veu donen un acostament simple i honest cap tots aquests paisatges i senders de vida on es moren els amors, la falsa idea d’amor romàntic, el renaixement de l’amor propi i l’acceptació de la bellesa des d’una mateixa. Les seves influències de música de cantautor/a i altres gèneres diversos com el llatinoamericà, el jazz o el soul, folk o música pop, que conflueixen amb el passat i l’actualitat i que s’entrellacen amb l’artista.
El so de l’Amaiah és principalment cançó, que com moltes va néixer des del més humil, guitarra i veu.