Hem pogut escoltar la seva viola de roda en projectes musicals dels més diversos estils. Amb l'àlbum Divisa (autoeditat, 2011), però, Adrià Grandia s'ha concentrat sol amb l'instrument per elaborar fantàstics paisatges sonors; un treball que presentarà aquest dijous 24 de maig al CAT de Gràcia (21.30 h).
En idear les composicions de
Divisa,
Adrià Grandia ha defugit el virtuosisme per buscar l'emoció i la senzillesa immediata. El repertori és tot propi (tret d'una versió dels alemanys
Kraftwerk) i elaborat únicament amb els sons de la viola de roda, transformats i processats electrònicament. D'aquesta manera és plantegen nous camins expressius per a un instrument ben antit però que, a casa nostra, no ha tingut gaire difusió més enllà dels grups de folk. Darrerament, però, les coses comencen a canviar gràcies a la feina d'intperprets com
Marc Egea o el propi
Grandia, a qui podem escoltar també en el si del grup
Tazzuff (els guanyadors del III Concurs Sons), fent costat a
Astrud i el
Quartet Brossa o posant música als poemes de Laia Noguera en l'espectacle
Carboncle.
La mateixa nit de dijous, la música seguirà al CAT amb
Oda al folklore, l'espectacle experimental del grup
Tarannà compartit amb el pianista
Agustí Fernández i els instruments de la cobla. Per cert, entre ells hi trobarem a
Marc Egea, però no amb la viola de roda, sinó amb el flabiol.