Discos

‘On és la llibertat/ de no voler escollir?/ Jo em vull quedar aquí/ i viure com abans/ al marge d’un camí’, canta Carles Sanjosé a “Futur incert”, una de les cançons més belles d’aquest majúscul tercer àlbum. En un món cada cop més sobrecarregat d’inputs informatius que sovint no són més que soroll banal, Sanjosex proposa un retorn a l’essència més bàsica de la nostra col·lectivitat. Hi ha tres temes d’Al marge d’un camí que són el corpus d’aquest pensament, i que formen el que el cantautor de la Bisbal ha batejat com una ‘suite ibèrica’: primer, sentim “Íber”, peça instrumental on no podem evitar evocar la guitarra del Toti Soler més flamenc. Segueix “Content i bé”, on retrobem la jota valenciana i, alhora, ressonàncies de Smash i Pata Negra. I per tancar la tríada, “Techno”, que incorpora una lletra on un desconsolat Sanjosex enumera balls tradicionals de l’Empordà arrasats pel tsunami de la modernitat. Prosseguint amb la metàfora ibèrica, podríem dir que el treball sencer és un retorn a l’esperit dels pobladors originaris d’aquest tros de terra, l’evocació d’un paisatge –no necessàriament físic, però també– que s’escola per l’aigüera d’uns temps tan líquids –pot un disc de Sanjosex connectar amb Zygmunt Bauman? Doncs sí!– com insubstancials. És de justícia esmentar també la tasca d’una banda excel·lent que fa créixer les cançons en excepcional mesura, i una producció, la de Ricky Falkner (Anímic, Sanpedro), amb la qual Sanjosex assoleix allò que tots els músics diuen que volen fer i que tan pocs aconsegueixen: donar a cada tema exactament allò que li fa falta. Unes cançons que ens fan participar de la globalitat de l’única manera possible: partint d’aquí i explicant el que som.