M'han dit que diuen...
CD (Temps Record, 2010)
TR1196-GE10
Folk
nov/2010
Amb aquest disc no podem ser gaire objectius, perquè hem vist com s’ha anat gestant des que Amansalva va guanyar el II Concurs Sons de la Mediterrània a la Fira de Manresa del 2009. Les intencions que es van intuir en aquella actuació –una de les primeres d’un quartet que aleshores tenia pocs mesos de vida– apareixen ara materialitzades en un àlbum de debut que segueix una línia estètica especialment prolífica els darrers anys: la línia que, amb fites com les de Carles Dénia amb La Nova Rimaire o Mara Aranda amb Solatge, pren el repertori tradicional i el vesteix amb riquesa tímbrica i especial cura en els arranjaments. Però en aquest disc també hi ressona, i molt, l’ambient sonor i l’alegria de Música Nostra, perquè com en l’històric grup mallorquí, hi trobem una veu càlida, melodies de flauta, jocs constants entre la corda fregada i les harmonies de la guitarra i percussions que miren cap al sud. Obrint el disc sona la peça amb què el quartet acostuma a tancar els concerts (“La gata i el belitre”), i fins arribar a la tonada de segar final, Amansalva es passeja per un repertori de cançons, la majoria tradicionals dels Països Catalans, amb les aparicions de dues veus convidades (Dora Riutord canta la seva composició “Ma terra”, mentre que l’esmentat Carles Dénia deixa la seva gran petja al “Fandango de Mollet”) i el violí d’Ernesto Briceño.
Jordi Martí