Discos
Geminis
CD (DiscMedi, 2011)
DM4919-02
Cançó-pop
22/04/2011
L’any 1952 naixia a Tortosa Geminis, revista cultural impulsada per Gerard Vergés (1931) i Jesús Massip (1927). En plena dictadura franquista, amb censura tant ideològica com lingüística, van publicar 43 exemplars, fins al 1961. Del fet de ser dos surt el nom de Geminis. També li van dir així perquè es podia llegir igual en català que en castellà: lo títol el posaven en majúscules, i com que en aquell temps les majúscules no s’accentuaven, burlaven, així, la censura ja d’entrada. Era una publicació d’art total: literatura, pintura, teatre, música, fotografia, cinema. Una finestra oberta al món.
Bona part d’este projecte s’inspira en aquella revista. Este disc vol recuperar la memòria democràtica col·lectiva d’aquell atreviment d’immensa vàlua literària i històrica i homenatjar els seus fundadors.
Aquí i avui, Geminis també és crit, sospir, aigua, terra, protesta, proposta, raó, cor. Geminis és esperança, pau, dignitat, humilitat, paisatge humà. Geminis són dos mons: lo nord, amb sobrepès, i lo sud, amb desnutrició. Que mai més un idioma, una ideologia, una religió, una pàtria, sigue prohibida, imposada o utilizada com a pretext per a la confrontació. Tenim lo dret i el deure de conviure en pau, de llegar un planeta que pugue mirar-se a l’espill i aguantar-se la mirada. Cal remoure consciències. Som hereus d’un futur encara per construir. Encara hi som a temps.
Bona part d’este projecte s’inspira en aquella revista. Este disc vol recuperar la memòria democràtica col·lectiva d’aquell atreviment d’immensa vàlua literària i històrica i homenatjar els seus fundadors.
Aquí i avui, Geminis també és crit, sospir, aigua, terra, protesta, proposta, raó, cor. Geminis és esperança, pau, dignitat, humilitat, paisatge humà. Geminis són dos mons: lo nord, amb sobrepès, i lo sud, amb desnutrició. Que mai més un idioma, una ideologia, una religió, una pàtria, sigue prohibida, imposada o utilizada com a pretext per a la confrontació. Tenim lo dret i el deure de conviure en pau, de llegar un planeta que pugue mirar-se a l’espill i aguantar-se la mirada. Cal remoure consciències. Som hereus d’un futur encara per construir. Encara hi som a temps.
Montse Castellà
Cançons
1 - Lo meu poble està a la cantonada d'un mapa (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip / M. Pérez Bonfill) 
2 - Ojalá (Montse Castellà)
3 - Hay en la voz (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip / M. Pérez Bonfill / F. Casamajó)
4 - Hemosferi nord (Montse Castellà)
5 - La importància d'una coma (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
6 - Leyendo vivo dos veces (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip / M. Pérez Bonfill / F. Casamajó)
7 - Lorca-Dalí (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
8 - Paisatge groc (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
9 - No hay poeta solitario (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
10 - Hereus d'un futur (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
11 - La barca (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
12 - Te recordem, llaüter (Montse Castellà / Francesc Cots)
13 - Paisaje amarillo (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
14 - Mi ciudad está en una esquina del mapa (Montse Castellà / Gerard Vergés / Jesús Massip)
15 - ¿Quién mejor que tú? (Montse Castellà)
Crèdits
Montse Castellà - veu, guitarra, teclat, flauta, producció
Jordi Grisó - piano
Simone Lambregts - violí
Dolors Subirats - violí
Xavier Franch - bateria, percussions
Jordi Gas - baix
Sergi Roig - guitarra, producció
Vicent Pellicer - veu recitada
Monts Llussà - veu recitada
Pau Alabajos - veu
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries - veus