Carles Dénia

El paradís de les paraules

CD (Comboi Records, 2011)

CR20115

Folk

28/11/2011

Reivindicar l’obra oblidada dels poetes àrabs que van viure al País Valencià quan formava part d’Al-Àndalus no és cap novetat. Sí que ho és, però, la forma en què ho ha fet Carles Dénia al seu nou disc, El paradís de les paraules, oferint-nos una lectura d’una selecció d’aquells poemes –adaptats per l’escriptor Josep Piera– que, sense deixar d’estar plenament arrelada en la tradició musical autòctona, vola amb total llibertat estilística, alternant i barrejant tota mena d’influències, de les més antigues a les més contemporànies. Dénia es mou còmodament en registres molt variats, prenent la cançó popular valenciana com a punt de partença, però apropant-la, sobretot, al flamenc, i també al fado, al romancer, als ritmes magribins… Tot molt mediterrani, sí, però, i aquí ve la sorpresa, tot també molt proper a un estil jazzístic a l’estil del que conrea, per exemple, el segell alemany ECM Records. Estem parlant, doncs, d’una obra rupturista que obre uns nous camins, equiparable potser a l’Omega (El Europeo, 1996) d’Enrique Morente amb Lagartija Nick, tot i que aquí el grup d’acompanyament el formen les cordes sensacionals de Tòbal Rentero, Efrén López i Mario Mas –fill del gran Javier–, els teclats d’Albert Sanz, el baix de Guillem Aguilar i les percussions d’Aleix Tobias. Quina banda!

Ferran Riera