Discos
U
CD (Warner / Music Bus, 2012)
5310513522
Cançó-pop
17/02/2012
Marcel Cranc no és ni un trobador modern ni un explicador d’històries. És més aviat un constructor de sensacions a través de la música, encara que la definició soni una mica cursi o pretenciosa. Però el terreny d’expressió natural del mallorquí Miquel Vicensastre són més els sons que les paraules, tot i que aquestes juguen un paper en la seva obra: transmeten imatges mentals i contribueixen a crear climes. Aquestes constants s’aprecien en els seus tres discos anteriors, i van assolir un grau de sofisticació notable a Imagina (Primeros Pasitos, 2010), el treball que va posar de llarg el seu pop naturalista, amb uns vagues influxos del prog-rock i el rock planejador dels anys setanta. Si llavors Cranc va dedicar diversos blocs de l’àlbum als quatre elements de la natura segons la cultura clàssica –la terra, el foc, l’aire i l’aigua–, tot seguint models conceptuals com ara l’àlbum Animals, de Pink Floyd (EMI, 1977), la seva quarta obra, U, proposa un temari més cohesionat, sense murs divisoris. El disc és el resultat d’un procés que ha arribat més lluny del que semblava, ja que U havia de veure la llum el novembre en forma d’EP i amb el títol de Fobos i deimos, al·lusió a les llunes de Mart. La criatura ha crescut i al final tenim nou cançons amb aspecte de seqüència aventurera astral, ben guarnides per un disseny de portada amb gratacels futuristes com els de Dubai. Així que U proposa alguna cosa semblant a un viatge que pot ser interior o abocat al cosmos, o tots dos alhora. El terreny d’expressió de Marcel Cranc té molt a veure amb l’ambigüitat i la transmissió d’imatges i pensaments suggerents. Els títols de les cançons accentuen un caràcter poc compromès: “Fugaç”, “Espiral”, “Efímer”… Definir un discurs artístic a partir de la indefinició és una troballa que cal reconèixer a Cranc. I aquí es manifesta arran d’una feina d’instrumentació i producció molt acurada, que recorda el bagatge clàssic i orquestral de l’autor. A U hi podem trobar punts de contacte amb propostes forànies, no ja tant amb el rock progressiu d’altre temps, sinó amb alguns dels seus fills: creadors contemporanis com Moby (“Ingravitat”) o Air (“Espiral”). Però tant si col·loca els paisatges sonors al damunt de bastides corpulentes com si deriva cap a un trànsit electrònic incorpori, Marcel Cranc aconsegueix crear un groove estable, lleuger però penetrant, vaporós, amb fibra i porositat. I acaba perfilant un estat mental fabulador però serè, al qual podríem atribuir qualitats illenques. El disc U podria haver estat concebut a qualsevol lloc del món, però les peces encaixen millor si te l’imagines en un racó mediterrani, tot il·lustrant la recerca d’un observatori astronòmic. El capital final del CD és que cada oient se’l pot fer seu.
Jordi Bianciotto
Cançons
1 - L'ànsia (Miquel Vicensastre) 
2 - Fugaç (Miquel Vicensastre)
3 - Espiral (Miquel Vicensastre)
4 - Aquari (Miquel Vicensastre)
5 - Efímer (Miquel Vicensastre)
6 - Run (Miquel Vicensastre)
7 - Ingravitat (Miquel Vicensastre)
8 - Ciència ficció (Miquel Vicensastre)
9 - Dansa (Miquel Vicensastre)
10 - Erotic Film (Miquel Vicensastre)
Crèdits
Miquel Vicensastre - veu, sintetitzadors
Jaume Compte - guitarra acústica
Zapo - guitarra elèctrica
Pablo di Salvo - baix
Jorge Garcia - bateria
Josep Umbria - CM XII, audiogenerador, producció