La revista digital setmanal d'Enderrock
- 70
El grup publica 'Robot caló', el seu disc més electrònic
Achilifunk: "Se'ns resisteix prendre'ns més seriosament el projecte"
Des que es van presentar el 2007 amb un projecte que mesclava rumba catalana i música afroamericana, els camaleònics Achilifunk no han parat de créixer. Fa uns dies vam estrenar un tastet de Robot caló (Lovemonk, 2015), la quarta entrega d'un concepte que es va començar a gestar fa uns anys. El disc, però, també és un punt de partida que funciona de manera completament autònoma respecte a les referències anteriors: revestida d'electrònica, ara la banda es presenta com Achilifunk Sound System. A EDR parlem amb el músic i il·lustrador Txarly Brown, artífex del projecte.
Text: Andrea Romanos. Fotos: Arxiu EDR
Achilifunk va néixer i créixer a principi de segle quan el músic Txarly Brown va descobrir la rumba catalana fruit de la seva recerca per a produccions electròniques i es va adonar que les posibilitats que oferia el gènere eren infinites. Des d'aleshores, el projecte no ha parat d'evolucionar. Al primer disc, Achilifunk (Lovemonk, 2007), el grup va reunir i empaquetar una selecció de temes d'artistes autòctons gravats entre 1969 i 1979 sota l'influx de la música negra. Al segon, Más Achilifunk (Lovemonk, 2009), van revestir les cançons de Los Manolos, Gertrudis o La Troba Kung-Fú d'una estètica funk moderna. Per al tercer ja van fer un gir configurant-se com a Banda Achilifunk, i la quarta referència, Robot caló (Lovemonk, 2015), els ha convertit en un sound system en tota regla.
EDR: Achilifunk va començar sent un projecte de recerca musical i no ha parat de canviar fins a convertir-se en un sound system. Com heu fet el salt?
Txarly Brown: Un cop esgotada la trajectòria de la Banda Achilifunk vaig decidir sintetitzar en un sound system la meva iniciativa amb Sam Mosketón, Jack Chakataga (Francisco Batista 'Rambo' al principi), Lalo López (l'home funk) i jo mateix seleccionant música i estètica, per poder seguir desenvolupant les meves idees musicals. Actualment funcionem de manera independent i la creació és a través d'internet amb l'ajuda de productors i discjòqueis. Ens veiem lo just i per això encara ens engresca fer coses. Els grups acaben morint per l'avorriment de veure cada dia les mateixes cares.
EDR: Us definiu com els redescobridors de la rumba al segle XXI. Què és el que voleu recuperar?
T.B: La intenció és recuperar la influència de la música negra afroamericana sobre la rumba catalana partint del ventilador a la recerca de noves sonoritats. No pretenem ser pioners en res, sinó que intentem resoldre una equació que hem plantejat nosaltres mateixos.
EDR: Per què utilitzar l'electrònica com a mitjà de síntesi d'estils musicals?
T.B: La nostra intenció és sonar contemporanis, i per això ara ens movem més en l'electrònica. Tota la música actual està marcada per l'ús de l'electrònica com a mitjà de síntesi, perquè les noves generacions tenen l'oïda acostumada als bucles de so i a les textures sintetitzades. Aquesta és la combinació que pretenem, rumba barrejada amb ska, rocksteady, reggae, backbeat, dubstep o house a través de l'electrònica. Tampoc és una intenció comercial; nosaltres projectem els temes, els gravem i si algú ens crida els anem a tocar, i si no, els discos sonen als clubs i llestos.
EDR: A Robot caló recupereu "Caví", un tema de Peret que ja havíeu versionat al vostre primer disc però que ara sona totalment actualitzat.
T.B: "Chaví" sempre va ser un tema fetitxe en la meva conversió rumbera. És inigualable i irrepetible, per això l'hem volgut replantejar des d'un punt de vista contemporani. És dubstep rumbero.
EDR: També heu agafat com a referència temes de Los Amaya, Frankie Valli o Bonet Sanpedro. El ventall d'artistes en què us fixeu és ben ampli.
T.B: Escoltem música diferent i seleccionem el més rellevant i sorprenent. Com que és el primer disc d'Achilifunk Sound System preferíem donar referents coneguts per situar l'oient. En un futur potser inventem temes propis i invertim la proporció, i en lloc de nou versions i un tema propi fem nou temes propis i una versió. Possiblement aquest hauria de ser el proper pas, però coneixent-me, el meu proper projecte serà una altra cosa completament diferent.
EDR: "Barón" és un dels millors exemples de la vostra capacitat d'adaptar i reinterpretar qualsevol gènere. No hi ha res que se us resisteixi?
T.B: És una altra al·lucinació nostra. Ens faltava un tema instrumental, i el Lalo va voler rescatar aquesta melodia disco funk francesa dels 70 que va arribar a ser sintonia de Ràdio Montecarlo amb el nom de "Le sifflet du baró", obra del licantrop Bernard Estardy. L'única cosa que se'ns resisteix és prendre'ns més seriosament el projecte.
EDR: Achilifunk va començar sent un projecte de recerca musical i no ha parat de canviar fins a convertir-se en un sound system. Com heu fet el salt?
Txarly Brown: Un cop esgotada la trajectòria de la Banda Achilifunk vaig decidir sintetitzar en un sound system la meva iniciativa amb Sam Mosketón, Jack Chakataga (Francisco Batista 'Rambo' al principi), Lalo López (l'home funk) i jo mateix seleccionant música i estètica, per poder seguir desenvolupant les meves idees musicals. Actualment funcionem de manera independent i la creació és a través d'internet amb l'ajuda de productors i discjòqueis. Ens veiem lo just i per això encara ens engresca fer coses. Els grups acaben morint per l'avorriment de veure cada dia les mateixes cares.
EDR: Us definiu com els redescobridors de la rumba al segle XXI. Què és el que voleu recuperar?
T.B: La intenció és recuperar la influència de la música negra afroamericana sobre la rumba catalana partint del ventilador a la recerca de noves sonoritats. No pretenem ser pioners en res, sinó que intentem resoldre una equació que hem plantejat nosaltres mateixos.
EDR: Per què utilitzar l'electrònica com a mitjà de síntesi d'estils musicals?
T.B: La nostra intenció és sonar contemporanis, i per això ara ens movem més en l'electrònica. Tota la música actual està marcada per l'ús de l'electrònica com a mitjà de síntesi, perquè les noves generacions tenen l'oïda acostumada als bucles de so i a les textures sintetitzades. Aquesta és la combinació que pretenem, rumba barrejada amb ska, rocksteady, reggae, backbeat, dubstep o house a través de l'electrònica. Tampoc és una intenció comercial; nosaltres projectem els temes, els gravem i si algú ens crida els anem a tocar, i si no, els discos sonen als clubs i llestos.
EDR: A Robot caló recupereu "Caví", un tema de Peret que ja havíeu versionat al vostre primer disc però que ara sona totalment actualitzat.
T.B: "Chaví" sempre va ser un tema fetitxe en la meva conversió rumbera. És inigualable i irrepetible, per això l'hem volgut replantejar des d'un punt de vista contemporani. És dubstep rumbero.
EDR: També heu agafat com a referència temes de Los Amaya, Frankie Valli o Bonet Sanpedro. El ventall d'artistes en què us fixeu és ben ampli.
T.B: Escoltem música diferent i seleccionem el més rellevant i sorprenent. Com que és el primer disc d'Achilifunk Sound System preferíem donar referents coneguts per situar l'oient. En un futur potser inventem temes propis i invertim la proporció, i en lloc de nou versions i un tema propi fem nou temes propis i una versió. Possiblement aquest hauria de ser el proper pas, però coneixent-me, el meu proper projecte serà una altra cosa completament diferent.
EDR: "Barón" és un dels millors exemples de la vostra capacitat d'adaptar i reinterpretar qualsevol gènere. No hi ha res que se us resisteixi?
T.B: És una altra al·lucinació nostra. Ens faltava un tema instrumental, i el Lalo va voler rescatar aquesta melodia disco funk francesa dels 70 que va arribar a ser sintonia de Ràdio Montecarlo amb el nom de "Le sifflet du baró", obra del licantrop Bernard Estardy. L'única cosa que se'ns resisteix és prendre'ns més seriosament el projecte.