backstage

Sala Apolo: l'olor de la nit

L’Apolo celebra 75 anys d’història amb una ampliació de la sala i mirant cap al futur amb nous formats i activitats que van més enllà de la música en viu

Sala La Mirona: a una hora del centre

| 05/02/2018 a les 09:30h
Especial: Backstage
Arxivat a: Enderrock, Sala Apolo, backstage, aniversari, 75 anys
Albert Guijarro, director de la sala Apolo
Albert Guijarro, director de la sala Apolo | Juan Miguel Morales
Pots olorar el perill amb tots els seus matisos quan algun dels teus amics, enmig d’una nit que albiraves tranquil·la, etziba allò de “fem un Apolo?”. Així que intueixes l’ambientador dels lavabos, talment el bocí de magdalena proustiana, amb gust de roses sucada en birra, et venen al cap totes les matinades que has tancat la mítica sala del Paral·lel i has desfilat entre la multitud, escales de vermell vellutat avall, sabent que l’endemà en pagaries les conseqüències mentre la llum del dia et retornava a la realitat i engolies un xauarma abans de tornar a casa.

L’Apolo és així: o tot o res. Conec poca gent que sigui capaç de quedar-s’hi només una estona. L’ambient, la penombra i l’anar i venir constant et traslladen a una mena de terra de ningú, una treva amb el temps, on només pares de ballar per acostar-te a la barra. El mateix Albert Guijarro confessa que és el lloc on, si pogués, aniria a descontrolar-se, però esclar, n’és el director.

A la sala Apolo hi ha tocat tothom, d’aquí i d’allà. Hi hem vist alguns concerts preciosos de The Magnetic Fields o de Marc Almond només amb veu i piano, en una actuació que va acabar amb una ovació de quinze minuts i el públic llançant clavells a l’escenari. Hi hem escoltat concerts de final de gira de grups de casa nostra, per a qui la sala té una connotació gairebé talismànica, com La iaia, Pau Vallvé o The New Raemon. Hi hem viscut sessions precioses, com Love Is Back, un macroconcert que va servir per pagar una espatlla nova a Louise Samson d’Anímic i que va reunir Mishima, Za!, Maria Rodés, Standstill, Joan Colomo o Sílvia Pérez Cruz.

I per a molts ha estat també l’escenari del seu primer concert, per al qual han pagat una joguina com a entrada: el tradicional concert solidari que organitza el Minimúsica. És Nitsa, és Nasty Mondays, és swing els diumenges i un frankfurt abans del concert. Els ‘cinc mil que ballem entre el cel i l’infern’, que canta David Carabén, no podríem explicar la nostra vida sense que hi sortís l’Apolo. I som una generació sencera: la que parla de coses que van passar fa 26 anys, la seva darrera etapa de concerts.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais