backstage

Sala Apolo: l'olor de la nit

L’Apolo celebra 75 anys d’història amb una ampliació de la sala i mirant cap al futur amb nous formats i activitats que van més enllà de la música en viu

Sala La Mirona: a una hora del centre

| 05/02/2018 a les 09:30h
Especial: Backstage
Arxivat a: Enderrock, Sala Apolo, backstage, aniversari, 75 anys
Albert Guijarro, director de la sala Apolo
Albert Guijarro, director de la sala Apolo | Juan Miguel Morales
Pots olorar el perill amb tots els seus matisos quan algun dels teus amics, enmig d’una nit que albiraves tranquil·la, etziba allò de “fem un Apolo?”. Així que intueixes l’ambientador dels lavabos, talment el bocí de magdalena proustiana, amb gust de roses sucada en birra, et venen al cap totes les matinades que has tancat la mítica sala del Paral·lel i has desfilat entre la multitud, escales de vermell vellutat avall, sabent que l’endemà en pagaries les conseqüències mentre la llum del dia et retornava a la realitat i engolies un xauarma abans de tornar a casa.

L’Apolo és així: o tot o res. Conec poca gent que sigui capaç de quedar-s’hi només una estona. L’ambient, la penombra i l’anar i venir constant et traslladen a una mena de terra de ningú, una treva amb el temps, on només pares de ballar per acostar-te a la barra. El mateix Albert Guijarro confessa que és el lloc on, si pogués, aniria a descontrolar-se, però esclar, n’és el director.

A la sala Apolo hi ha tocat tothom, d’aquí i d’allà. Hi hem vist alguns concerts preciosos de The Magnetic Fields o de Marc Almond només amb veu i piano, en una actuació que va acabar amb una ovació de quinze minuts i el públic llançant clavells a l’escenari. Hi hem escoltat concerts de final de gira de grups de casa nostra, per a qui la sala té una connotació gairebé talismànica, com La iaia, Pau Vallvé o The New Raemon. Hi hem viscut sessions precioses, com Love Is Back, un macroconcert que va servir per pagar una espatlla nova a Louise Samson d’Anímic i que va reunir Mishima, Za!, Maria Rodés, Standstill, Joan Colomo o Sílvia Pérez Cruz.

I per a molts ha estat també l’escenari del seu primer concert, per al qual han pagat una joguina com a entrada: el tradicional concert solidari que organitza el Minimúsica. És Nitsa, és Nasty Mondays, és swing els diumenges i un frankfurt abans del concert. Els ‘cinc mil que ballem entre el cel i l’infern’, que canta David Carabén, no podríem explicar la nostra vida sense que hi sortís l’Apolo. I som una generació sencera: la que parla de coses que van passar fa 26 anys, la seva darrera etapa de concerts.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Monxos
Monxos | Arxiu de l'artista
01/01/1970
El grup de Pollença és un dels 18 classificats del Sona9 2018
The Mamzelles
The Mamzelles | Michal Novak
01/01/1970
Parlem amb el trio sobre el paper de la dona en el sector musical i sobre alguns detalls de la seva trajectòria com a projecte musicoteatral
01/01/1970
Fa més de dues dècades que programa música en directe a les Borges Blanques i avui és un referent de les sales de concerts a Catalunya
Menut
Menut | Carles Rodríguez
01/01/1970
El duet de les Terres de l'Ebre és un dels 18 classificats del Sona9
Mareselva
Mareselva | Laura G. Guerra
01/01/1970
El quartet de Petra és un dels 18 classificats del Sona9 2018
Maravint
Maravint | Carles Rodríguez
01/01/1970
El grup barceloní és un dels 18 classificats del concurs Sona9 2018
Èric Vinaixa
Èric Vinaixa | Pep Daudé
01/01/1970
Avancem el videoclip "The Golden Road", cançó del seu darrer disc, 'Caos a mig camí'
Marc Grau Jr.
Marc Grau Jr. | Arxiu artista
01/01/1970
El músic estrena el videoclip de "Summerbreeze", segona peça audiovisual de l'àlbum 'Summer Wildfire' (Fanatic Music, 2017)