"Rebre la notícia d'aquest important premi m'ha creat dos sentiments profundament contradictoris i totalment incompatibles: primer, una gran alegria per un tardà reconeixement a més de quaranta anys de dedicació apassionada i exigent a la difusió de la música com a força i llenguatge de civilització i de convivència i, al mateix temps, una immensa tristesa perquè sento que no puc acceptar-lo sense trair els meus principis i conviccions més íntimes", explica Savall en aquesta carta que ha arribat als mitjans de comunicació a través d'un comunicat emès des de la seva fundació, el Centre Internacional de Música Antiga.
Reproduïm íntegrament la continuació de la seva carta:
"Lamento haver de comunicar-vos, doncs, que no puc acceptar aquesta distinció, ja que ve lliurada per la principal institució de l'Estat espanyol responsable, al meu parer, del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l'art i dels seus creadors. Una distinció que prové d'un Ministeri d'Educació, Cultura i Esports responsable també de mantenir en l'oblit una part essencial de la nostra cultura, el patrimoni musical hispànic mil·lenari, així com de menystenir la immensa majoria de músics que amb grans sacrificis dediquen la vida a mantenir-lo viu.
És cert que en algunes comptades ocasions he pogut beneficiar-me, al llarg de més de quaranta anys d'activitat, d'alguna col·laboració institucional: la celebració del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, les petites ajudes a gires internacionals i recentment les invitacions del Centro Nacional de Difusión Musical a presentar els nostres projectes a Madrid. Però igual que la immensa majoria de músics i conjunts del país, he tirat endavant només amb el meu esforç personal, sense comptar mai amb cap ajuda institucional estable a la producció i materialització de tots els meus projectes musicals. Massa temps en què les instàncies del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports que vós dirigiu continuen sense donar l'impuls necessari a totes les disciplines de la vida cultural de l'Estat espanyol que lluiten actualment per sobreviure sense una empara institucional ni una llei de mecenatge que els ajudaria, sens dubte, a finançar-se i consolidar-se.
Vivim una greu crisi política, econòmica i cultural, a conseqüència de la qual una quarta part dels espanyols es troben en situació de gran precarietat i més de la meitat dels nostres joves no tenen ni tindran cap possibilitat d'aconseguir una feina que els asseguri una vida mínimament digna. La Cultura, l'Art i especialment la Música són la base de l'educació que ens permet realitzar-nos personalment i, alhora, ser presents com a entitat cultural, en un món cada vegada més globalitzat. Estic profundament convençut que l'art és útil a la societat, ja que contribueix a l'educació dels joves, i a elevar i enfortir la dimensió humana i espiritual de l'ésser humà. ¿Quants espanyols han pogut, alguna vegada a la vida, escoltar en directe les músiques sublims de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero i Tomás Luis de Victoria? Potser alguns milers de privilegiats que han pogut assistir a algun concert dels poquíssims festivals que programen aquest tipus de música. Però la immensa majoria mai no podrà beneficiar-se de la fabulosa energia espiritual que transmet la divina bellesa d'aquestes músiques. ¿Podríem imaginar un Museu del Prado en el qual tot el patrimoni antic no fos accessible? Doncs això és el que passa amb la música, perquè la música viva només existeix quan un cantant la canta o un músic la toca; els músics són els veritables museus vivents de l'art musical. És gràcies a ells que podem escoltar les 'Cantigas de Santa María' d'Alfons X el Savi, els 'Villancicos' i 'Motetes' dels segles d'or, els 'Tonos Humanos y Divinos' del barroc... Per això és indispensable donar als músics un mínim de suport institucional estable, perquè sense ells el nostre patrimoni musical continuaria dormint el trist son de l'oblit i la ignorància.
La ignorància i l'amnèsia són la fi de tota civilització, perquè sense educació no hi ha art i sense memòria no hi ha justícia. No podem permetre que la ignorància i la manca de consciència del valor de la cultura dels responsables de les més altes instàncies del govern d'Espanya erosionin impunement la dura tasca de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics que mantenen el veritable estendard de la Cultura i que no mereixen sense cap mena de dubte el tracte que reben, ja que són els veritables protagonistes de la identitat cultural d'aquest país.
La ignorància i l'amnèsia són la fi de tota civilització, perquè sense educació no hi ha art i sense memòria no hi ha justícia. No podem permetre que la ignorància i la manca de consciència del valor de la cultura dels responsables de les més altes instàncies del govern d'Espanya erosionin impunement la dura tasca de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics que mantenen el veritable estendard de la Cultura i que no mereixen sense cap mena de dubte el tracte que reben, ja que són els veritables protagonistes de la identitat cultural d'aquest país.
Per tot plegat, i amb profunda tristesa, us reitero la renúncia al Premio Nacional de Música 2014, i espero que aquest sacrifici sigui entès com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes i pugui, potser, servir de reflexió per a imaginar i construir un futur més esperançador per al nostre jovent.
Crec, com deia Dostoievski, que 'la bellesa salvarà el món', però per això cal poder viure amb dignitat i tenir accés a l'Educació i la Cultura."
.gif)
.gif)
