Discos

La figura del compositor palmesà Baltasar Samper, exponent exemplar d’aquella generació de músics inquiets i polifacètics que van saber insuflar modernitat des de la tradició als anys trenta i que van exiliar-se o subsistir com van poder després de la Guerra Civil, s’ha reivindicat i estudiat força en els darrers temps. En bona part ha estat gràcies a la tasca del musicòleg Amadeu Corbera, que li va dedicar tota una tesi i que participa amb un text introductori en aquest àlbum que recopila les seves cançons per a veu i piano, amb les veus del tenor de Sallent Roger Padullés i la soprano de Pollença Marta Bauzà, acompanyats des de les tecles per l’inquer Tomeu Moll-Mas. El repertori, ordenat cronològicament, arrenca amb tres peces escrites entre els anys 1915 i 1916: “Alpestre”, “Excelsior” i “Desig”. Poc després, la seva escriptura pren volada i sofisticació amb el petit cicle L’amor de les tres germanes, i durant els anys vint incideix en cançons d’inspiració noucentista i ambientació popular, del plor dels infants al bullici de les tavernes, alhora que escriu un cicle més auster en les formes sota el títol Cançons franciscanes. Les quatre cançons que escriu entre els anys 1935 i 1936 —quan fa de crític, organitza cicles i emissions radiofòniques i compon formant part dels Compositors Independents de Catalunya— tenen un deix més experimental, i obren camins que el feixisme va tallar. El 1940, ja exiliat i fent d’organista a la Catedral de Tolosa, va escriure set cançons amb lletra en alemany sobre poemes del suís Conrad Ferdinand Meyer. I després, exiliat definitivament a Mèxic, va evocar la tradició catalana amb “Muntanyes regalades” i fins i tot va compondre en llengua anglesa (“Best Wishes”). Seguim en deute amb Samper i amb la seva generació per tot el que van fer. Però amb aquest disc, una mica menys. Jordi Martí Fabra