Discos

Nou treball de Pau Vallvé on vol mantenir aquest discurs que la forma i l'estètica no és el més important, que és simplement una eina per ajudar a fer arribar millor el missatge. Que el contingut mana i que, per tant, no hauria de ser tan estrany que en un disc, com Agorafília hi convisquin folk, rock, rumba, electrònica, balada i una cançó pop estiuenca. "Limitar-se en la forma en un mateix estil seria com mirar de pintar només amb un color, avorridíssim!" intenta resumir el mateix músic.