La vigatana Joana Serrat pot presumir d’haver conreat una identitat sonora pròpia i un estil musical capaç d’estimular els més melòmans i sorprendre’ls sense perdre mai els trets personals: cançons en anglès que muden els mals anímics i les melancolies vàries en un so vigorós i ancorat en el pop d’autor i l’americana. Ho referma en un sisè disc en què part del repertori sona cru, tant en les lletres com en el so dens i gruixut, i que arriba a decantar-se pels foscos paisatges postindustrials en títols com “Feathers”. Segons assenyala, alguns canvis en la vida personal han precipitat la seva nova intensitat musical, certa crispació i ferocitat que es perceben perfectament en les noves composicions. Enregistrats novament a Texas, els temes han tingut la producció i les mescles de Matt Pence (Jason Isbell, John Grant), i també han participat a la gravació companys com Joey Mclellan, McKenzie Smith i integrants dels grups nord-americans Midlake i Mercury Rev. La feina amb els harmonitzadors, l’evocació del rock dels noranta que va marcar l’artista en la seva formació i tècniques com ara fer servir un moog com a baix marquen un treball on Serrat continua fent el que ha fet sempre, explicar històries emocionals amb melodies poderoses, però d’una manera diferent.