Discos

Passada la desil·lusió de sentir que, malgrat el títol en català, la vilassarenca Alba Farelo canta sols en castellà i anglès i no ha regalat cap nou “Indapanden”, de seguida es fa palès el salt qualitatiu en l’àlbum més llarg que ha gravat mai. I, amb tot, no perd els trets definitoris de Bad Gyal: els referents sexuals, els versos descarats, l’egotrip i, sobretot, un estil dur i ballable. El disc comença amb “Mi lova” amb el porto-riqueny Myke Towers, on l’amor i l’erotisme prenen un protagonisme present en tot el treball, com passa també a l’empoderada “Bota niña” amb la brasilera Anitta, on donen la volta i es fan seva la sexualitat agressiva i possessiva masculina que tantes lletres ha omplert en les darreres dècades. Bad Gyal ensenya també una altra cara de l’amor amb temes de despit –com “Perdió este culo”, amb la qual se suma a la tendència despechá de Rosalia i Shakira– o amb la darrera peça del disc, segurament la lletra més honesta, “Otra vez más”. I tampoc hi falta l’orgull de ser una de les reines internacionals del dembow per tirar egotrip a “Sin carné”, “La que no se mueve” amb el jamaicà Tommy Lee Sparta o “Así soy” amb el raper hospitalenc Morad. El treball també inclou alguns èxits populars com “Chulo pt.2” o el que podria ser el seu hit del futur, “Real G”, amb el cantant canari Quevedo.