Discos

No sabrem mai com s’ho fan, però el duet dels germans David i José Muñoz –recent Creu de Sant Jordi i Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts– té el poder de mantenir-se tan fresc com al principi. D’això ja en fa 25 anys i més de quatre milions de discos venuts. Podríem suposar que és perquè saben beure de bons referents. A Estopía demostren l’estil propi des de la primera de les dotze noves cançons. A l’aflamencada d’aires rumbers “El día que tú te marches” hi ressonen des de “Noches de bohemia” de Navajita Plateá fins a “Puro veneno” de Peret, el ‘rei de la rumba’ amb qui l’any 2000 van cantar junts “Lo mato”. I si ja fa un temps Albert Hammond cantava ‘Suave que me estás matando, que estás acabando con mi juventud’ a “Espinita”, Estopa adverteix ‘Es que me estás matando. Ay, que se me está escapando la juventud’. La sort és que qualsevol lament del duet de Cornellà és un motiu de festa. Recomanen el carpe diem al bar sense pensar en les penes a “Ké más nos da”; recullen la tradició rumbera cantant per primer cop en català “La rumba del Pescaílla” –alter ego artístic d’Antonio González, pare de Lolita i Rosario Flores, filles de Lola Flores–; es posen tendres a “No digo ná”, “Mañana clara” i “Sola”, i reflexionen sobre música i vida i capgiren el món dels fans a “Del revés”.