Discos

 

Primer lliurament de la integral de les obres orquestrals de Maurice Ravel, el magne projecte impulsat pel segell de L’Auditori i l’OBC sota els designis del seu titular, tot un ravelià com és Ludovic Morlot. D’aquesta manera es comença a celebrar el 150è aniversari del naixement del compositor d’Iparralde, que s’esdevindrà l’any vinent. A l’hora d’invocar la seva mestria com a orquestrador, Morlot i els seus músics han començat per una obra emblemàtica i rica com poques, Le tombeau de Couperin, sis moviments per a piano emmirallats en les suites del període més brillant del barroc francès i dedicats a sis amics morts durant la Primera Guerra Mundial. El 1919, acabat el conflicte que va assolar Europa, Ravel va portar les peces del piano a la gran orquestra, amb una flexibilitat i una riquesa tímbrica inigualables, i també amb una mena d’alegria plàcida i dansaire —en contrast amb el fons luctuós de l’obra— que es copsa totalment en la gravació. El primer capítol de la integral es completa amb dues obres anteriors, escrites en anys en què Maurice Ravel encara no s’havia consagrat com el mestre absolut de la música francesa, tot i que, això sí, ja se’l veia com un deixeble avantatjat de Claude Debussy. La primera és Ma mère l’Oye, una sèrie de passatges juganers escrits l’any 1908, orquestrats el 1911 i inspirats en els contes infantils recopilats per escriptors com Charles Perrault. La segona és la Pavane pour une infante défunte, composta per a piano el 1899, quan Ravel encara era estudiant al Conservatori de París. La peça, extremadament lenta i inspirada en l’exotisme espanyol que marcava el París de l’època, va començar a tenir èxit quan la va interpretar el pianista lleidatà Ricard Viñes. L’any 1910 va prendre una nova volada quan Maurice Ravel en va fer una orquestració amb protagonisme per a la trompa i una contenció arcaica.