Discos

A l’ombra del seu vessant de musicòleg, ideòleg i mestre de les grans figures del nacionalisme musical, l’obra compositiva del tortosí Felip Pedrell ha quedat sempre mig oblidada o ignorada. Per això són tan benvinguts discos com aquest, en què el baríton barceloní Joan Martín-Royo, acompanyat del pianista basc Rubén Fernández-Aguirre, canta quatre cicles de cançons del músic en quatre llengües diferents: el francès, que marcava la pauta a l’Europa del tombant dels segles XIX i XX, i que ell va viure de prop durant els anys d’aprenentatge a París; el castellà, propi d’un món ibèric popular, evocat i reconstruït, que va contribuir decisivament a desenvolupar; l’italià, associat al món de l’òpera que tant i tant admirava, i, finalment, la seva llengua materna, el català. El treball, enregistrat a l’Auditori Manuel de Falla de Granada l’estiu passat, dibuixa un panorama divers i representatiu de la faceta com a creador de cançons de Pedrell, que va deixar un corpus de 231 títols en aquest camp. Les quatre cançons franceses respiren un orientalisme molt propi de l’època (“Chanson de pirates”, sobre un text de Victor Hugo) i un bucolisme naïf (“Chanson d’avril”, musicació de Louis Boilhet), i n’hi ha un parell sobre poemes de Théophile Gautier: “Le chanson du pêcheur” i “La dernière feuille”. Les peces en castellà, enregistrades per primer cop, es mouen entre la intensitat temperamental (“Lágrimas”) i les lentes evocacions tardoromàntiques (“Melancolía”). Les composicions italianes pertanyen al cicle Ecos de Italia, a partir de quatre poemes de Pietro Metastasio, i mostren el gust de Felip Pedrell pel melodisme verdià. Finalment, l’àlbum es tanca amb el cicle La primavera, escrit l’any 1880 a partir de poemes d’una de les figures poètiques de la Renaixença, Francesc Matheu. Cançons pioneres en català que tanquen un disc important per moltes raons.