Discos

Abans de convertir-se en alumne d’Arnold Schönberg –i, amb el temps, en un bon amic seu, tal com confirma la correspondència que van intercanviar–, Robert Gerhard va tenir com a mestres Enric Granados i Felip Pedrell. En obres anteriors a la dècada dels cinquanta es fan especialment paleses les influències d’ambdós compositors, així com les d’altres com Manuel de Falla, Maurice Ravel o fins i tot Claude Debussy. Aquest àlbum s’endinsa en algunes composicions interessants dels anys quaranta que permeten descobrir la riquesa d’idees del compositor de Valls. Tot i que algunes veus, com la de Xavier Montsalvatge, han assenyalat que aquest primer període d’exili a Cambridge va resultar ple de dificultats i renúncies per a Gerhard, es pot observar una indubtable maduresa musical, i també moments de gosadia. Es nota, és clar, la necessitat d’atansar-se a unes sonoritats espanyoles que podien ser reconegudes internacionalment, però també l’interès genuí per una figura com la del Quixot, que, segons indica la doctora en història i ciències de la música Leticia Sánchez de Andrés, veu com un ‘model ètic’. A la primera escena del ballet mostra una hàbil combinació entre el to èpic i una atmosfera de fantasia que deriva cap a una lleugera atonalitat per recuperar tot seguit l’instint melòdic. La suite Alegrías permet apreciar el vessant més exuberant, connectant amb la música folklòrica d’una manera semblant a Falla o Albéniz. I a la Pedrelliana, en realitat el tercer moviment de la simfonia en honor del seu segon mestre i on recull alguns temes de l’òpera sense estrenar La Celestina, lliura una energia sostinguda que confirma el seu talent per crear vibrants orquestracions i moments colpidors. La gravació de la Filharmònica de la BBC, comandada per l’alabès Juanjo Mena, ofereix interpretacions lluents i alhora matisades, que transmeten la intensitat adequada sense renunciar a una secreta melancolia de les partitures.