Discos

Pianista, cantant, cordista i compositora barcelonina, Lucia Fumero va signar fa quatre anys un prometedor disc en solitari, Universo normal (Seed Music, 2020). Llavors, gravat igualment amb Martín Leiton i Juan R. Berbín, ja afermava un estil propi que barreja l’art del piano trio amb influències diverses, sobretot de la música popular llatinoamericana. A Folklore I i II, anomenat així pel fet de distribuir el repertori en dos blocs, hi ha una primera part amb peces cridades a ser el buc insígnia del treball: “La bruja” o “Para siempre”, cançons rodones a l’estil de “La muerte despierta”, d’Universo normal. Igualment hi trobem “Del amor”, amb Fuensanta, un bonic vals veneçolà a piano sol o una emotiva versió de “Paloma negra”, amb Magalí Datzira, Rita Payés i Eva Fernández, amb qui repeteix a “La bamba”. A la segona part, Fumero s’endinsa en un univers de sensibilitat més profunda. Com si fos gairebé una peça única, explora diferents vessants de la seva estètica, de vegades fins i tot amb girs insospitats, que van des de l’empenta rítmica fins al lirisme en un exercici de contrast amb la primera part. Amb tot plegat, Fumero ofereix un mosaic prou ample i singular de la seva personalitat artística.