El pop urbà mostrat al meritori debut de Sexenni, Retrats (Delirics, 2022), va perdre continuïtat fa dos anys en favor d’una estètica retrofuturista que recuperava sintetitzadors dels anys vuitanta com el mític Roland Juno. Amb aquest precedent, ja es podia esperar que el tercer disc dels lleidatans trenqués amb el predecessor. Aquest cop, el retrofuturisme ha deixat un pas a una visió que mira la vida des de la senzillesa d’un infant. Després de la introducció protagonitzada per una comparsa, “Cartell de prohibit” llança el tret de sortida amb un so clarament d’un pop mainstream. La segueix el senzill “Mòbil, claus i cartera”, un tema de bon rotllo que recorda amb nostàlgia les nits de festa amb els amics. El disc també recupera altres senzills d’avançament com “La faràndula”, “Grup de pop” –amb The Tyets– i la cúmbia “El club de la sisena hora”, dedicada als amants de les festes a altes hores de la matinada. Tampoc no hi falten un homenatge en forma de cançó al jugador del Barça “Lamine Yamal” o a l’editorial de col·leccionables “Planeta DeAgostini”. La balada del disc arriba amb “Nana”, amb uns teclats que recorden el tema del Canal Mii de la Wii, mentre que les col·laboracions les signen Ginestà a la vitalista “Una volta al sol” i Flashy Ice Cream a “Com una sitcom”.