Discos

La repercussió de “Coti x coti” va ser d’aquelles que poden arribar a amenaçar tota una carrera amb la síndrome del one hit wonder, però sempre és millor tenir un gran èxit, per molt que creguis que et pot encasellar i oprimir, que no tenir-ne cap, i The Tyets tenen fusta i imaginació per sobreviure a aquell episodi d’impacte. Ho demostren en un tercer àlbum que és pura llaminadura pop, col·loquial i ocurrent, amb materials sonors diàfans, de consum immediat i amb marge per a algunes audàcies. Es va allunyant l’autoproclamat trapeton practicat a la seva primera etapa –El pipeig (Luup Records, 2020)–, alhora que es percep un pas més en la matèria de sons i arranjaments respecte al celebrat Èpic solete (Luup Records, 2023). Xavier Coca i Oriol de Ramon consoliden en aquest disc un llenguatge de codi obert, amb accents llatins però també dinàmiques pop no exemptes de guitarres, tractaments amablement disruptius i revolts propensos a la reflexió.

Un cop sol·licitada clemència a l’Institut d’Estudis Catalans, perquè les llicències lingüístiques són a fi de bé, Cafè pels més cafeteros ha arribat precedit de cinc avançaments que en mitiguen l’efecte sorpresa –és el signe dels temps–, però que ens han anat posant en situació. Començant per “Que vinguis”, que va sortir el maig del 2024, amb una escena de seducció tranquil·la ‘veient junts la posta de sol’ i una cadència de cúmbia que deriva cap al reggaeton i que s’esvalota amb un rampell frenètic de drum’n’bass. Són les entremaliadures de The Tyets, que en altres cançons també fan de les seves. A “Pantis curts” acceleren el patró tropical amb una pulsió bakala i a la cançó titular armen un impulsiu artefacte electrònic i derrapen a plaer entre versos al·lusius al ‘bailoteo’, el ‘frappuccino a la piscina en ple juliol’ i el ‘temazo del mil amb les finestres baixades’. Aquesta és la cançó més aclaparadora, fruit del diàleg amb Kastelo, DJ i productor barceloní establert a Miami. I, a l’altre extrem, cal destacar el tema de tancament, “El Maresme”, elogi a la seva comarca que desprèn un missatge d’orgull col·lectiu amb vistes al futur: ‘Jo vull que això ho puguin viure els meus fills’.

Però The Tyets posa l’esperit lúdic i hedonista en primer pla, i es diverteixen sense més coartades en el reggaeton “El cul del món” i fan amistat amb el badaloní Juan Magán a la patxanga d’“Un petonet” i amb la menorquina Chiara Oliver al número pop expeditiu “Fa dies”. De fet, hi ha una idea de germanor flotant en tot l’àlbum, on esquitxen lletres amb al·lusions a Figa Flawas (‘La pell la té morena, però no es diu Marina’, canten a “Si ho deixéssim tot”), a Mushka a “Pantis curts”, i fins i tot al popular “Miami Beach” de Lax’n’Busto, a “Cafè pels més cafeteros”, així com referències familiars a Mataró. Tot plegat, retent honors a l’art del flirteig, a l’amistat i a la joia de viure, un enfocament refrescant ara que tant s’estilen els discos sobre angoixes, ansietats i depressions.