Discos

Van descobrir “La barca xica” abans de constituir-se formalment com a duet, ja fa una desena llarga d’anys, i sempre han cregut que, fins ara, era la seva havanera preferida. Aquesta admiració per l’obra del mestre Josep M. Roglan i del poeta Rafael Llop, fins i tot va jugar un paper important en l’elecció del seu nom artístic: Xicranda, nom d’una planta d’origen sud-americà que produeix senzilles però atractives flors blaves i violetes, i que ha arrelat generosament a les contrades prop de la Mediterrània, talment com ha passat amb les havaneres. Poc podien imaginar en Guillem Payaró (La Bisbal d’Empordà) i en Martí Santacana (Reus) que amb el pas del temps acabarien sent els primers divulgadors de l’obra inèdita de Josep M. Roglan, localitzada per la seva filla Gemma anys després de la seva mort. Una sèrie de circumstàncies encadenades els va fer coneixedors d’aquestes composicions, van decidir incorporar-les al seu repertori i que fossin també les protagonistes del seu primer enregistrament discogràfic.