Discos

Tot i que no ho sembli, Elena García és el nom del trio que formen la mateixa cantant barberenca Elena García i els seus músics Pol Ishanda i Óscar Chic. Autodefinits com a melòmans, es van ajuntar amb les ganes i la voluntat d’aportar el seu gra de sorra al panorama. El 2024 van debutar amb l’EP Wabi Sabi (Oso Polita) i ara presenten Ni tan mal, un disc que juga amb tots els estils que els agraden, des del pop d’autor fins al flamenc i la psicodèlia, i per tancar el repertori hi afegeixen una cúmbia instrumental. Tot i que aparentment pot semblar un recull de cançons posades sota un títol comú, l’essència del treball busca transmetre la sensació que no estem tan malament, com expressa el titular. Les deu cançons aborden la manera com la vida pot acabar decebent i moltes vegades trenca les nostres expectatives i il·lusions, tal com clamen a “Bestia sin amor” o “Mitad de junio”. Tot i això, a la segona part reviu un bri d’esperança i reenamorament cap a aquesta vida tan decebedora i també l’acceptació de la realitat, un procés que s’exemplifica perfectament a talls com “Amanece, que no es poco” o “Terratrèmols”. Al disc també hi inclouen cançons –en català i castellà– que s’escapen d’aquest fil argumental, i que simplement són com un passeig pel camp en un dia assolellat, com “Pinpilinpauxa”.