Discos

Amb La verema, el cinquè àlbum de Biel Martí, el músic signa el treball més contundent i madur de la seva trajectòria. Acompanyat per una banda completa, el cantautor s’endinsa en un so més proper al rock americà —recordant a Tom Petty o Jason Isbell— i s’allunya, amb naturalitat, del folk que havia marcat els seus inicis. Aquest canvi de pell respon també a unes lletres més profundes i reflexives, on la soledat, l’addicció, la redempció, l’agraïment i, sobretot, la mort, esdevenen eixos centrals. Però La verema no és un disc pessimista: és una obra que afronta la cruesa de la vida amb lucidesa i esperança, buscant sentit al pas del temps i als seus contrastos. En els seus tretze temes, Martí alterna la força de les guitarres elèctriques i la riquesa dels violins de Clàudia García-Albea amb moments de delicadesa absoluta en balades com “El quadern” o “Les sis lletres del teu nom”.