Discos

En el seu debut, la palmesana es permet esguardar i compartir les seves intimitats, dolors i penes. Com si cantés les pàgines més doloroses del seu diari personal de l’últim any, fa partícips els oients, per exemple, de l’enyor per Palma quan és a Barcelona —en una onírica versió de “Mercè” de Maria del Mar Bonet—, i de com acaba estimant la ciutat comtal i la saluda com una vella amiga quan torna de Mallorca. I entremig d’aquestes dues ciutats que l’acullen, la defineixen i donen nom al disc —titulat amb les patrones d’una i altra ciutat, Salut i Mercè—, Maria Gabriela García ‘Nineta’ relata experiències de relacions complicades i ruptures. La honesta “No sé com ho he de fer” és el context que revela tot el que està a punt d’explicar al disc, una carta de les pròpies ferides, traumes i inseguretats sobre el xoc entre les imposicions externes i la realitat pròpia, i sobre una creuada impossible de cercar en la validació externa. Una història que ens ressona a totes. A “Sa creu”, “Mort a s’alegria” o “Veritats amargues” es rebel·la contra una relació tòxica, que li ha fet tota mena de ferides que costen de cicatritzar i de deixar enrere. I amb “Agredolç” pinta encara una altra ruptura, la d’una amistat, amb la decepció i les il·lusions trencades. Un debut dolorós, honest i a la vegada esperançador.