Discos

De tant en tant ve molt de gust escoltar un disc de rock’nroll que no tingui la pretensió d’inventar-se un estil nou ni de canviar la història de la música, sinó només de presentar un treball ben fet. En aquest sentit, el nou àlbum del grup del Pla de Mallorca és una delícia. El repertori s’obre amb un countrywestern anomenat “Joan El Salvatge”, que compleix amb tots els tòpics, inclòs el de la temàtica, i a “De porcs i de senyors” transiten pel camí del blues-rock. En tercer lloc trobem la peça que dona nom al disc, “Camí florit”, un punk-rock amb lletra inspirada en un poema de Josep Maria Llompart però que se n’allunya lletrísticament. “Home amb guants de pell” és un blues, “Per ventura” se’n va cap a l’americana i “Carta alta guanya” torna al country. “Aigua, foc, aire i terra” és un experiment interessant, ja que presenta uns versos del Cançoner Popular de Mallorca del pare Rafel Ginard a ritme de rock’n’roll. La recta final del disc s’inicia amb el rock “Posau, que ho trobareu poc”, que dona pas a la contundència punk-rock de “T’han dit mai que la terra és plana” i que es tanca amb “Anècdota de pel·lícula”, la peça més diferent del repertori, tant per la durada –més de vuit minuts– com pel recitat inicial. De moment, van a disc per any. Si tots han de ser així, que segueixin amb aquest ritme.