Discos

 

La irrupció de Júlia Colom a l’escena mallorquina va ser una molt bona notícia. El seu primer disc, Miramar (La Castanya, 2023), va agradar tant al públic com a la crítica, i una bona mostra n’és el reguitzell de guardons que va recollir als VI Premis Enderrock de la Música Balear: Millor disc de l’any segons la crítica, i millor artista revelació i millor disc de cançó per votació popular. És ben sabut que alguns dels artistes que fan un primer gran disc no són mai capaços de superar les expectatives generades amb el següent. Altres, afortunadament, tenen el disc de debut com l’inici d’una carrera que els ha de dur a cotes encara molt més altes. És el cas de Colom. El seu segon disc, Paradís, no només satisfà les expectatives que s’havien posat en l’artista, sinó que en genera de noves. 

El gran mèrit de la cantant de Valldemossa és que totes i cadascuna de les onze cançons sonen diferent, però en cap moment perd l’essència de Júlia Colom. En un temps de predomini del postureig i la impostura, és agradable trobar una artista que permet trobar un perquè a les seves decisions i que regala petits detalls per assaborir. El llaüt del seu avi i una referència, per contrast, al “Jardí tancat” de Maria del Mar Bonet a “Sa teva barca” en són magnífics exemples. Després de la primera peça de sonoritat inequívocament pop, sorprèn la intimista “T’he cercat”, moment en què el disc camina cap a la cançó d’autor. Amb “Necessit” en canvi, se’n va cap al funk i es prepara per a la peça següent amb una confessió clara, ‘Jo vull estar amb tu’, que va repetint. A “Una illa per tu i per jo”, l’autora convida els oients a una illa pròpia, és a dir, a formar part de la seva vida. La cinquena peça del disc és el tall amb més presència d’una guitarra acústica que camina cap al folk. “Sa nit i es dia” mostra protagonisme per al món interior de la cantautora mallorquina. A continuació, “Gelosies” és una perleta al mig del disc, que conté una base de música tradicional i uns arranjaments actuals. 

Per a la cançó “Transformacions” ha tingut la col·laboració d’Ouineta, i parla del ventall de possibilitats que pot obrir la vida a cada moment. Júlia Colom hi aporta la seva manera de fer i una petita dosi d’humor. I després d’una cançó canyera, torna l’intimisme. Aquest cop amb “Juntes dins s’aigua”, el tema més romàntic del treball. A la recta final del disc hi trobem “Sa Madona”, amb el duet Tarta Relena, l’única peça del disc basada en la música tradicional i que Colom explica que va aprendre de Biel Majoral. “Ja saps on m’amag” és una cançó en espiral que en directe podrà allargar tant com vulgui, i “Més avall” és una mena de mantra que tanca el disc i deixa amb una agradable sensació, la d’haver invertit una mica més de mitja horeta a escoltar un disc rellevant que probablement ens cridarà que hi tornem uns quants cops.