Discos

Fa temps que alguna cosa ha canviat en el panorama català respecte a la música de cambra. Queden lluny els anys en què les formacions cambrístiques es comptaven amb els dits d’una mà. Avui podem estar orgullosos de tenir una escena més que fecunda. Formacions en el camp de la corda com els quartets Casals, Gerhard, Cosmos o Vivancos ens parlen, obertament, de realitats sorgides malgrat unes programacions poc propícies. Sense anar més lluny, Catalunya no disposa encara de cap festival de música de cambra ni tampoc té unes programacions que permetin el desplegament de grans sèries i col·leccions especialitzades.

Tot i això, de manera sorprenent, possiblement com a conseqüència del desplegament de les polítiques educatives en el grau superior de música, han aflorat projectes potentíssims com el Trio Fortuny, que ha enregistrat el disc Echoes, curiosament el mateix títol que una coneguda cançó de Pink Floyd. Editat pel segell Seed Music i gravat a la Sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida de Vic, ens trobem davant un disc en majúscules. Sembla que s’hagi volgut cuinar a foc lent, perquè sorprèn que una formació nascuda el 2016 hagi tardat fins a vuit anys a decidir-se a publicar el seu àlbum de debut, deixant de banda altres edicions videogràfiques. El trio integrat per Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano) ha demostrat que sap prioritzar el seu projecte musical per damunt de les habituals pressions del mercat i la carrera. I això cal aplaudir-ho de manera fervorosa.

Els tres intèrprets del Trio Fortuny estan desenvolupant importants carreres com a solistes i han vist en la música de cambra un espai per oferir-ne una part complementària. Amb Echoes han creat un disc tan preciós com referencial, una obra que anhelàvem i esperàvem aquells que, en alguna ocasió, havíem escoltat la seva proposta en directe. Per a la seva estrena han escollit tres obres contrastades on sobresurt, indubtablement, una metèorica, poètica i intensíssima lectura del Trio per a piano en La menor de Piotr Ilitx Txaikovski. Podria sorprendre que el Trio Fortuny, que agafa el nom del pintor reusenc Marià Fortuny, hagi triat aquesta pàgina del compositor rus, per allò que sempre s’ha dit que els intèrprets que més capten l’ànima eslava –però també paneuropea– de Txaikovski són els russos. La visió del Trio Fortuny ens aproxima, en el seu primer moviment, al caràcter funerari d’una obra que va ser dedicada al seu amic i mentor Nikolai Rubinstein. Intencionada o no, sembla que l’elecció d’aquesta peça obeeixi a la voluntat de mostrar un caràcter elegíac que traspua tot el treball. De fet, el disc s’inicia amb l’Elegie de Josef Suk, dedicat a la mort del poeta txec Julius Zeyer.

Els Trois nocturnes del reusenc Joan Magrané serveixen de pont entre l’obra de Suk i la de Txaikovski. El resultat és una obra suggeridora i que explicita clarament la raó d’existir del Trio Fortuny: la combinació d’obres del cànon per a trio de violí, violoncel i piano amb l’estrena de noves obres de compositors catalans. Com a mostra, la interpretació de Magrané és una veritable indagació en el món de la nit i les seves ressonàncies i misteris. Tal com el mateix compositor explica: “El primer moviment es divideix en dues parts: la primera, estàtica i pensarosa, mentre que la segona és molt més expressiva i amb un contrapunt a tres veus com a matèria principal. Al segon moviment, més eteri i oníric, el piano desplega un espai harmònic lleugerament canviant i el violí i el violoncel intenten esbossar una melodia. Finalment, el tercer moviment, ràpid i al·lucinat, presenta un ritme constant que ens transporta per diferents moments climàtics”. Ens trobem davant un disc immens i imprescindible. Bo seria que el Trio Fortuny tingués una presència més destacada a les programacions del país, més enllà de la residència al Palau de la Música Catalana.