Discos

Sucre comprèn un conjunt de noves sonoritats que envolten el pop de cantautor de Lecocq. Onze cançons com gominoles que l’artista ha preparat acompanyat per la producció i mescla d’Emili Bosch i Jordi Mora, amb el màstering de Víctor García. El so del disc trenca parcialment amb el que Lecocq havia mostrat en el seu primer llarga durada. Aquesta vegada, els regustos indie s’han convertit en ritmes i melodies que s’acosten més al neo-soul, amb tot el que això comporta: guitarres més funkys, sintetitzadors amb més protagonisme i una base rítmica que varia com el perseguit inquiet d’un nen que, cada vegada que entra en una nova habitació, hi descobreix nous elements percussius que sumen a la brillantor del paisatge de Sucre. L’àlbum compta amb tres col·laboracions. Roger Mas canta “Amazona” conjuntament amb Lecocq, oferint una combinació de textures vocals molt empastada que dona tot el sentit a la lletra de la cançó. La primera del disc és amb l’artista parisenca Lecocq, que posa la seva veu a la cançó “Nid d’oiseau”, establint un discurs epistolar a les estrofes entre les dues veus. La segona apareix a “Treu-me”, un interludi on Phoac ha posat la seva veu per donar una dimensió etèria a la producció crua.