Discos

El grup d’Andorra la Vella liderat  pel cantant i baixista Jordi Díaz va començar fent versions al local. Al cap d’una dècada, la banda formada per Mario Cruz (guitarra), Jordi Pujol (bateria), João Gómez (guitarra) i els cors d’Alys Paramá ha consolidat la composició i gravació de temes propis. Després d’El silenci és viu i Nits en blanc arriba El mirall del temps amb un reflex que mostra l’evolució en què s’emmiralla el quintet; una desena de temes que Komanem canta inspirat en un imaginari propi al voltant dels “Almogàvers” i el “Cor de càtar”, influenciat pels grans clàssics del ‘rock català’, ja que poden recordar en alguns moments els enyorats Sangtraït. Rock de guitarres i un univers medieval, d’esglésies i nobles, com a “Joc de dames”, amb una sonoritat clàssica que reprèn –mentre clama al cel que no sigui més estès al país– a la tenebrosa i boirosa “Últim crit”. Hi ha altres cançons que exploren un so més mètal·lic, com “La dansa de la mort” i “Lluna de sang”, tot i que la manera neta de cantar i la dicció més clara són més properes a Quimi Portet que no pas a Vidres a la Sang. Ideal per als amants de les guitarres elèctriques esmolades –a dalt de tot amb “Stigmes”– i amb alguna concessió com “Sentència d’amor”, on la veu de la nova corista Paramá es fa molt més present.