Enderrock.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.Accepto
El que fa Astrud no és entre el Top 10 del més escoltat (no està de moda entre el poble, tot i que sí que se’ls ha reconegut una feina molt ben feta en determinats sectors culturals). El que fa habitualment el Col·lectiu Brossa possiblement dista de les nostres llistes de Spotify. Benaventurats els que hagin gaudit d’aquest espectacle conjunt en directe, i enhorabona als que vulguin comprar aquest disc, perquè és ben bé una joia. Les grans composicions del duet sonen de nou acompanyades de les notes i cordes del Brossa. Sonen les cordes del violí a “La boda”, una viola de roda camina per “El vertedero de São Paulo” i l’acordió s’abraça a “Noam Chomsky”. Lo nuevo és la destresa irreverent d’Astrud amb la tènica clàssica del Col·lectiu Brossa. El resultat? Cançons modernes per passar a la història.
Elisenda Soriguera
Cançons
1 - Lo popular (retrato de Adrià Grandia) (Manolo Martínez)
2 - Mentalismo (Manolo Martínez)
3 - Europa (Manolo Martínez)
4 - El vertedero de São Paolo (Manolo Martínez)
5 - Noam Chomsky
(Manolo Martínez)
6 - Cambio de idea (Manolo Martínez)
7 - Minusvalía (Manolo Martínez)
8 - Miedo a la muerte estilo Imperio (Manolo Martínez)
9 - Esto debería acabarse aquí (Manolo Martínez)
10 - La boda (Manolo Martínez)
11 - Paliza (Manolo Martínez)
12 - La última (Manolo Martínez)
13 - Por la ventana (Manolo Martínez)
14 - La música de las supercuerdas (retrato de Marc Casas) (Manolo Martínez)