Per fi potser demà
CD (RGB Suports, 2011)
RGB 17/11
Pop-rock
01/02/2011
Feina ben feta no fa destorb, fa pòsit. I després dels discos Manual de gènere catastròfic (RGB Suports, 2008) i The Biggest Box (Aloud Music, 2005) i la maqueta Grided Elephant (Cydonia Records, 2004), al fons de la tassa de cafè dels barcelonins Raydibaum s’hi han acumulat un munt de melodies, grans lletres i millors acords. Per fi potser demà no només respira un cert optimisme –indispensable en els temps que corren–, sinó el convenciment d’haver creat onze bones cançons. És la seguretat d’una trajectòria musical que no ha fet més que anar a l’alça. Un gran tema i un gran clip, “Alfabet”, són la carta de presentació d’un bon reguitzell de cançons que haurien de poder ser escoltades a totes les cases. Raydibaum ha convertit en paraules i notes un grapat d’emocions, perquè ‘tot el que tenim té un nom’. Calma però contundència, suavitat i força –com la de “Compartir”, amb Jordi Lanuza, d’Inspira–. L’electrificació arriba al tema “Mentre ells somriuen”, contrarestat amb la consolació de la “Cançó de bressol per després del tsunami”. Són així, com un tsunami musical i tenen la tendresa a què ens remeten les cançons de quan érem petits. Que ningú s’esperi a demà. Per fi, segur que avui les cabres meulen, els pingüins s’estimen i les cançons s’instal·len al cap. Un pas endavant amb les melodies de Raydibaum.
Elisenda Soriguera