Discos

Vol i dol és un disc autoproduït, i enregistrat a l’estudi de Joan Pons a Biosca (la Segarra), segons diu ell, ben a prop de terra. Com el seu antecessor, s’expressa en un llenguatge de folk forestal visionari, tot i que una mica distanciat dels rampells més psiquedèlics: aquí no hi trobem una hereva de “L’amistat del calamar”, sinó cançons més nues, més properes al format de trobador una mica pirat i acompanyat d’amistats selectes (a més dels seus habituals i de Mas, hi desfilen Mau Boada, de Les Aus, i Joan Colomo). Pons torna a mostrar aptituds per deixar-nos el cos una mica intranquil amb les seves melodies senzilles però amb regust paranormal, i aquella tirada a explicar històries tenebroses com qui recita el conte de la Blancaneus. Joan Pons fa de veu de la memòria dels cargols i aixafa la guitarra als que, des de la ciutat, s’imaginen un escenari rural pur i net de remordiments. El món d’El Petit de Cal Eril és pintoresc i caníbal. Vol i dol transmet culpes i dubtes, però també un esperit juganer de celebració vital molt propi de qui ha ensumat més d’un cop la caravana funerària.